FemCAT va celebrar un dinar de treball amb Antoni Llardén, president d'Enagás i president del Consell Social de la Universitat de Barcelona, per reflexionar sobre els grans reptes que afronta el sistema energètic europeu en un context marcat per la incertesa geopolítica, la transició energètica i la necessitat de reforçar la competitivitat industrial.

La trobada també va comptar amb 'assistència d'Elena Massot i Vicenç Pedret, membres del Consell d'Administració d'Enagás, i del rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia.

Durant la conversa, Llardén va repassar l'evolució d'Enagás des dels seus orígens com a empresa pública fins a convertir-se en l'actual gestor tècnic del sistema gasista espanyol i operador d'una extensa xarxa d'infraestructures estratègiques. Va destacar que les darreres crisis energètiques han evidenciat la importància d'aquestes infraestructures, sovint poc visibles, però imprescindibles per garantir la continuïtat de l'activitat econòmica i industrial.

Una part important del debat es va centrar en les conseqüències del conflicte al Pròxim Orient i de les tensions a l'estret d'Ormuz, un dels principals colls d'ampolla del comerç energètic mundial, pel qual transita aproximadament una cinquena part del petroli consumit al món i una part molt significativa del gas natural liquat. Tot i que Espanya té una dependència limitada d'aquesta ruta gràcies a la diversificació dels seus proveïdors, el conflicte està provocant un fort increment dels preus internacionals de l'energia i una elevada volatilitat dels mercats.

En aquest context, Llardén va subratllar que un dels principals actius de l'Estat és disposar de la xarxa de regasificació més important d'Europa. La capacitat de rebre gas natural liquat procedent de diferents orígens, emmagatzemar-lo i transformar-lo novament en gas permet incrementar la resiliència del sistema davant possibles interrupcions del subministrament. Aquesta capacitat ja va demostrar la seva utilitat durant la crisi derivada de la guerra d'Ucraïna i continua essent un factor diferencial davant les noves tensions internacionals.

La conversa també va posar de manifest el paper estratègic de Catalunya dins del sistema energètic. La planta de regasificació de Barcelona, juntament amb les connexions internacionals amb França, converteixen el territori en una de les principals portes d'entrada i distribució de gas cap a la Península Ibèrica i Europa, una posició que pren encara més rellevància en el desplegament de les futures infraestructures vinculades a l'hidrogen renovable.

Més enllà de l'actualitat immediata, Llardén va situar la transició energètica com un dels grans reptes dels pròxims anys. Segons va explicar, el debat ja no és només com avançar cap a la descarbonització, sinó també com fer-ho mantenint la seguretat del subministrament, la competitivitat de les empreses i uns costos energètics assumibles. En aquest escenari, les infraestructures energètiques esdevenen un element imprescindible tant per garantir l'autonomia estratègica europea com per facilitar la implantació de nous vectors energètics, especialment l'hidrogen.

La sessió va concloure amb una reflexió sobre la necessitat que universitats, empreses i institucions treballin conjuntament per afrontar una transformació que combina innovació tecnològica, política industrial, sostenibilitat i competitivitat econòmica. Des de la seva doble responsabilitat al capdavant d'Enagás i del Consell Social de la Universitat de Barcelona, Antoni Llardén va defensar la importància d'enfortir aquesta col·laboració per preparar el país davant els grans desafiaments energètics i econòmics de les properes dècades.