El Baròmetre de Competències i Ocupacions de Catalunya ha publicat Els canvis en els requisits lingüístics al mercat de treball català, un estudi impulsat per FemCAT i elaborat per la Unitat de Prospecció i Anàlisi Laboral de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb la col·laboració de FemCAT i Pimec. L’informe analitza dades de Lightcast sobre més de dos milions d’ofertes de feina en línia publicades a Catalunya entre 2019 i 2025.

L’estudi examina la demanda d’idiomes per ocupació, sector, territori, grau de teletreball i nivell de coneixement requerit. Per aproximar-se millor a la realitat, té en compte tant els idiomes que s’exigeixen explícitament com la llengua en què està redactada cada oferta, que també pot indicar un requisit lingüístic.

Les dades mostren que el 2025 més de quatre de cada deu vacants amb requisits competencials demanaven explícitament almenys un idioma. Si també es considera la llengua de redacció, l’anglès apareix en gairebé la meitat de les ofertes. El català, per la seva banda, guanya presència des del 2021 i se situa com la tercera llengua més sol·licitada explícitament.

La demanda varia segons el lloc de treball i l’activitat. Els perfils de suport administratiu, direcció i gerència, i professionals científics i intel·lectuals concentren una demanda elevada d’idiomes. També hi ha diferències territorials: el català té més pes a Girona i Lleida, i destaca en el sector de l’educació.

L’informe analitza igualment l’impacte de la intel·ligència artificial en els perfils de traducció, interpretació i lingüística. Les dades apunten a una transformació de les competències requerides, amb més pes de l’adaptació cultural i creativa dels continguts, la correcció i l’edició, més que no pas a la substitució d’aquests perfils.

L’estudi conclou que les competències lingüístiques són cada vegada més transversals i constitueixen un actiu per a l’ocupabilitat i la competitivitat empresarial. Com que l’anàlisi se centra en els requisits publicats a les ofertes, caldria complementar-la amb dades sobre les competències lingüístiques de la població i l’oferta formativa per poder identificar possibles bretxes.